La Tailàndia desconeguda
Un viatge per descobrir la vida, la gent i la cultura amb la Shadà, a la regió d’Isaan.
Els viatges d’autor
Els viatges d’autor, aquestes paraules que tant de moda estan…
I no és que no hi estigui d’acord, ans al contrari: tornar a gaudir del que segurament ha mogut les persones a descobrir nous mons, nous països amb cultures, llengües i gastronomia noves, em sembla una bona notícia.
O potser no han estat aquests els motius per explorar el planeta en el passat?
La meva arribada a Tailàndia
Sigui com sigui, és el que em va moure a mi a venir a viure aquí, a aquest sorprenent país. Podria dir-ne bonic, meravellós, fantàstic —que també—, però l’adjectiu que més em ve al cap és sorprenent.
Sí, ja sé, tot el que és nou sembla sorprenent, i hi estic completament d’acord: conèixer noves cultures sempre ho és.
La Tailàndia turística és realment bonica, impactant, espectacular diria jo: els paisatges, els temples, la gastronomia… Tot envoltat d’aquesta mena de mística serena, moltes vegades barrejada amb l’amabilitat local, els seus famosos somriures i els colors, aquesta explosió cromàtica que sovint es fa aclaparadora.
No sé si us ha passat, però quan he anat a qualsevol temple de Bangkok, per exemple, l’explosió de bellesa m’ha fet mirar a tot arreu i enlloc alhora. És tot tan extremadament bonic que et paralitza.
Si no hi heu estat, no dubteu que us passarà.
Una altra manera de viatjar
Però no és d’això del que us volia parlar, sinó de maneres de viatjar, i més concretament de la que a mi m’agrada.
Quan vaig arribar a Tailàndia vam estar uns mesos a Koh Tao amb el meu fill, mentre ell feia un curs de busseig. Koh Tao és un lloc curiós, una illa molt petita, preciosa si t’agrada explorar el fons marí. Les immersions són espectaculars, la diversitat de fauna marina impressiona.
A l’altra banda, hi ha un inconvenient per a mi: la vida nocturna. Molta gent jove s’acosta a l’illa no per la seva vida subaquàtica, sinó per la nocturna. Aquest, per a mi, és l’aspecte negatiu.
Per què us explico això? Doncs perquè realment en aquests llocs tan turístics és difícil conèixer realment el país.
Em refereixo al país dels tailandesos, de les persones, que al cap i a la fi són qui al llarg del temps l’han convertit en el que és.
El nord-est i el descobriment
Quan el meu fill va marxar, vaig decidir deixar l’illa. Vaig anar cap al nord-est; pensava entrar a Laos pel nord per visitar Vientiane i Luang Prabang. El sud ja el coneixia: les 4000 illes del Mekong, Pakse… un lloc preciós, per cert.
Vaig aturar-me en una ciutat poc coneguda, a la província de Loei: Chiang Khan.
Una ciutat petita, a la vora del Mekong, un riu que em fascina.
Allà —és a dir, aquí on visc ara— és on em vaig trobar amb la Shadà, amb qui vaig començar una relació.
Va ser el moment en què realment vaig començar a conèixer la Tailàndia dels tailandesos, més concretament la de l’extensa i poc coneguda regió d’Isaan, a la província de Loei.
Conèixer la gent, la cultura, la vida
Aquí he après com viuen, senten, riuen, ploren, com mengen, què mengen, què els agrada, com veuen els forans.
Em vaig endinsar dins d’una cultura de gent curiosa, generosa, amable, amb caràcter, amb arrels familiars profundes i un gran respecte per la gent gran.
Recordo especialment un moment: els primers dies de conèixer-nos amb la Shadà, caminàvem per la vora del Mekong, en un passeig sense cotxes, molt tranquil.
Anàvem xerrant —no recordo exactament de què—, però mentre ho fèiem, de tant en tant ella arrencava una fulla i me la feia tastar, o unes llavors d’una planta que feia una olor especial però que, menjades, tenien molt bon gust.
Hi havia plataners, papayes, al llarg del camí, que podies agafar i menjar. M’explicava quins plats feien amb cadascuna d’aquelles fulles, herbes, etc.
Aquell moment va ser el que em va fer veure que, durant els sis mesos d’estada a Koh Tao, no havia conegut realment Tailàndia.
I és per això que us recomano ferventment que, si voleu conèixer la Tailàndia dels tailandesos, vingueu a visitar la Shadà.
La Shadà i la seva vocació per compartir
La vocació innata de la Shadà per donar a conèixer la seva cultura us farà entrar dins la vida dels tailandesos d’una forma molt més real.
Li agrada que tasteu els plats típics de la regió d’Isaan —que poc o no massa tenen a veure amb els de la resta de Tailàndia—: el picant més de bitxos que de gingebre, les salses de peix, els insectes, els mangos.
Li encanta ensenyar a cuinar, compartir els àpats en família i amb amics, menjant a terra i amb les mans, com fan els tailandesos que viuen en aquesta zona.
Les habilitats artesanals dels seus pares, fent cistells i teixits; la plantació de cautxú de la seva germana i el seu cunyat; i una família molt extensa, on podreu visitar plantacions d’arròs.
Una invitació des del cor
Si ja heu estat a Tailàndia, o si encara no ho heu fet, teniu l’oportunitat de descobrir la Tailàndia desconeguda des de dins, envoltats de gent amable que gaudeix ensenyant la seva artesania, la seva llengua —és a dir, la seva cultura.
👉 Descobriu les experiències de dos, quatre o sis dies amb la Shadà a thailoeileife.com i deixeu-vos sorprendre per la Tailàndia més autèntica.